(Article publicat originàriament a Social.cat) El dret a ser escoltats i el dret a participar per part de la infància i l’adolescència (article 12 de la Convenció internacional dels drets de l’infant) ha anat agafant força darrerament en l’esfera pública. Diverses experiències, projectes i processos de participació tant a nivell de ciutat com de Catalunya van fent taca d’oli sobre la importància de garantir més i millor aquest dret. A Catalunya, existeixen una vuitantena de consells d’infants i/o d’adolescents, segons un informe de la PINCAT del 2023, i des del 2014 s’agrupen en el Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya (CNIAC). En els darrers mesos s’ha fet públic que la ciutat de Barcelona, en bona part gràcies als processos participatius Altaveu d’Infants de la Ciutat i Volem decidir!, prepara la creació d’un Consell d’Infants, un òrgan de participació formal llargament esperat a la ciutat. I aquest mes de novembre hi ha planificades diverses Àgores per recollir les expectatives dels nens i nenes de la ciutat al voltant d’aquest futur òrgan de participació a nivell municipal.
Així doncs, malgrat que sempre hi ha camí per recórrer i marge per implementar millores (recordem que el 40% dels infants de 10-11 anys de Barcelona pensen que les persones adultes no els escolten adequadament), mica en mica la consciència sobre el dret a la participació dels nens i nenes guanya terreny. Ara bé, què passa amb el dret a la informació?
Rebre informació comprensible i accessible és, també, un dret fonamental de la infància (art. 13 i 17 de la Convenció). La desinformació té conseqüències importants en els infants, com ara sentiments de por, inseguretat i ansietat davant els esdeveniments que no entenen, així com sentiments d’exclusió i desconfiança. A més, els fa més vulnerables a la manipulació i al control, i suposa una dificultat per comprendre la realitat i una manca de recursos per qüestionar-la, així com per prendre decisions informades. En definitiva, suposa una pèrdua d’autonomia i de pensament crític i també, per conseqüència, una limitació del seu exercici efectiu de ciutadania. D’altra banda, la desinformació ens fa més vulnerables com a societat en general, i ens predisposa a la polarització, als discursos d’odi, a la fractura social i al debilitament de la democràcia. Malauradament no ens falten exemples sobre aquests riscos.
Per contra, garantir el dret a la informació implica reconèixer els infants i adolescents com a ciutadania present i no únicament com a futurs adults. La informació adaptada a la seva edat, capacitats diverses, llenguatge i context cultural els permet situar-se en el món amb coneixement i criteri i és la base que fa possible l’exercici d’altres drets, especialment el dret a participar. Quan els infants disposen d’una informació adequada, poden formar-se una opinió pròpia, expressar-la i incidir en les decisions que els afecten.
Els mitjans de comunicació tenen un paper clau no només en la manera com la societat percep la infància i l’adolescència sinó també en facilitar als infants i adolescents l’accés a la informació. En aquest sentit els programes informatius adreçats als infants (no només educatius o d’entreteniment) són una peça fonamental. En un context de digitalització creixent, no només cal informar als infants, sinó acompanyar-los per navegar-hi amb seguretat i poder afinar el sentit crític en relació a les informacions que hi trobaran. També protegir-los en un marc de garantia dels seus drets digitals. A través de l’Agenda dels Infants, els mateixos nens i nenes assenyalen que l’ajuda i acompanyament en l’ús de les pantalles és clau per al seu benestar.
El pas endavant que vol fer Barcelona amb una unitat per combatre les fake news, formar i conscienciar sobre la desinformació, especialment a adolescents i joves, és un pas en la bona direcció. Complementàriament des de l’Institut Infància i Adolescència hem publicat el document Comunicar amb infants i adolescents. Orientacions per a una comunicació inclusiva, respectuosa i que reconeix la infància com a ciutadania del present, una expressió de principis sobre la comunicació ètica amb infants que pot servir d’inspiració a qualsevol persona o institució que treballi en temes d’infància i/o comunicació. En aquest document marc, reflexionem sobre la importància de la garantia del dret a la informació i identifiquem 14 criteris per orientar la comunicació amb els infants i adolescents (com ara adequar la comunicació a l’edat, estadi maduratiu i capacitats diverses dels infants; o comunicar amb un to positiu, orientat a les fortaleses i a les solucions; entre d’altres) i 6 recomanacions per protegir els drets dels infants, quan un nen, nena o adolescent, intervé com a protagonista o font d’informació en un mitjà de comunicació.